Metalls No Metàlics

 ELS PLÀSTICS

no són més que polímers orgànics, és a dir molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, clor, fluor, nitrogen o silici.

naturals: són present en determinants vegetals o animals.

artificials: s'obtenen industrialment per modificació dels polímers naturals.

sintètics: s'obtenen industrialment a partir dels seus components elementals.

podem esmentar algunes propietats mes o menys comunes a tots els plàstics:

Facilitat per elaborar peces acabades a partir de les matèries primeres.

lleugeresa.

resistència als agents atmosfèrics.

Elaboració d'objectes de plàstic.

hi ha dos processos diferents per el procés de elaboració:

Sinterització dels polímer:

Els processos per a l'obtenció dels polímers industrials es coneix amb el nom de polimerització, hi ha dues formes diferents de realitzar aquest procés: la Poliaddició, la Policondensació.

Processos de conformació dels polímers

Aquest procés els limita a donar forma als polímers per poder tenir un us en la societat, per això fa servir diferents tècniques que a continuació exposo:

Extrusió: és una tècnica que consisteix en fer circular el granulat de plàstic escalfat per dins d'un tub gràcies a l'acció d'un cargol.

Emmotllament per extrusió i bufament: consisteix en seguir els pasos anteriors amb la diferencia que quan el motlle esta pler de plàstic s'introdueix aire a pressió per un extrem per tal de crear un buit al seu interior

Emmotllament per injecció: és el mateix procés que l'extrusió amb la diferencia que quan la massa de plàstic fos arriba al final tot el cargol es desplaça longitudinalment i força la seva entrada dins del motlle

Emmotllament per escumeig: funciona de la mateixa manera que les anteriors amb la diferencia que el plàstic aquest cop posseeix un additiu escumejant, el qual, en contacte amb la calor, el fa inflar i omple la totalitat del motlle.

Emmotllament al buit: es tracta d'utilitzar un motlle en uns petits orificis per on pot circular l'aire, de tal manera que quan el plàstic està disposat al seu interior aquest fan l'efecte buit, treuen tot l'aire de dins del motlle i el plàstic s'adapta en aquest. 

Emmotllament per compressió: consisteix en utilitzar un motlle amb dues parts, una de fixa i una altra de mòbil amb sistema d'escalfament.

Calandratge: consisteix en alimentar uns corrons escalfadors amb el granulat de plàstic que es vol conformar.

Els additius

Els additius mes  comuns son: Càrregues, Plastificants, Estabilitzants, Colorants, Ignífugs, Desemmotllants i Lubrificants.

Aplicacions dels polímers més comuns

Polietilè: ampolles flexibles, tubs i joguines

Poliestirè: aïllant tèrmic i acústic en embalatges

Clorur de polivinil: revestiments de terres, canonades, cable elèctric.

Polimetacrilat de metil: substitut dels vidres en els avions o vaixells.  

Politereftalat d'etilè: revestiment de begudes carbòniques i encordellat de pneumàtic.

Polipropilè: revestiments de productes i en contenidors de tota mena.

Tefló: revestiment antiadherent d'estris alimentaris i químics.

Niló: coixinets, engranatges.

... 

LES FUSTES

hi ha dos tipus de fustes naturals i artificials.

les ceràmiques:

Argiles: es troben fàcilment a la terra i en afegir-hi aigua es transformen en una massa plàstica a la qual es pot donar molt fàcilment la forma desitjada. 

Ciments: a diferencia de les argiles, els ciments no s'endureixen per una evaporació o coacció, sinó que s'endureixen degut a un seguir de reaccions químiques amb l'aigua.

Refractaris: són utilitzats en la construcció de forns ja que suporten molt bé les altes temperatures, els seus principals ingredients són, l'alúmina, el sílicie i la magnèsia.

Vidres: són el producte de la fusió del sílice amb altres òxids i que tenen una estructura de sòlid amorf.

FIBRES TÈXTILS

La principal aplicació de les fibres tèxtils es la filatura i el posterior tissatge, de tipus de fibres tèxtils n'hi ha moltes, a continuació deixo una petita taula on les classifiquem: 

MATERIALS COMPOSTOS

Els materials compostos estan formats per dos o més materials combinats, forma i grandària diferent, sense que hi hagi una composició química entre els dos.

exemple: